Indiana Jones

Ahir vaig anar a veure la pel·lícula “Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall” amb uns amics. Fanàtic com vaig ser, de petit, de la trilogia inicial, no em volia perdre aquesta quarta entrega. Hi havia rumors sobre ella des d’abans que se’ls ocorregués fer-la, i la pregunta que et venia al cap era “I ja podrà en Harrison Ford amb aquestes edats?”. La resposta ha estat afirmativa, tot i que no s’ha salvat d’un parell de brometes per part dels guionistes al respecte.

Els canvis respecte a les tres anteriors són notables. Tot i que segueix sent 100% Spielberg + Lucas (ja entendreu què vull dir si aneu a veure-la), li falta un xic d’Indiana. La idea és correcta, sobretot si es veu la pel·lícula com a desenllaç de la resta de tetralogia, com a un “lligador de caps solts” en la vida del protagonista. L’Indy contra un secret més antic del que hagués pogut imaginar. Com deia, doncs, trobo la idea correcta, l’humor típic no faltarà, l’acció tampoc, i els efectes especials propiciats per les noves tecnologies són perfectes. Però, pel meu gust, falta arqueologia, és una mica previsible, i això trobo que la fa una mica curta.

Amb tot això, us recomano que la aneu a veure (i aprofito per recomanar-vos també Iron Man, abans no la treguin de cartellera), i, després, si no heu tingut el plaer, us convido a veure la trilogia inicial, que, personalment, m’encanta.

Nota: Si la voleu veure en català, aquí a Barcelona només la fan al Heron City i a Lauren Gràcia.