The Cake is a Lie
11 Juny, 2008
Portal és un joc especial que, en el temps que porta al mercat (poc més de mig any) ha aconseguit, per una banda, calar fons al cor de molts gamers, i de l’altra, passar desapercebut per molts més. El fet és que es tracta d’un joc que una vegada domines et pots acabar en una hora i escaig (la primera vegada se sol trigar força més, per això) però tot i ser tan curt és una obra d’art.
Per una banda podem destacar l’originalitat. En un temps en què l’originalitat en els videojocs es basa en mesclar RPG (Role Playing Game) amb FPS (First Person Shooter) i en treure nous MMORPG’s, és bo veure coses com Portal: El jugador disposa d’un dispositiu que projecta portals en superfícies planes de l’escenari creant així una connexió inter-espacial (només dos portals poden ser oberts simultàniament). Això provoca una gestió per part del jugador de les tres dimensions i de certes lleis físiques mai vista. També provoca que el joc no sigui recomanable per a aquells qui es maregen amb el motor gràfic de Half-Life 2, ni molt menys els que es poden marejar amb els jocs d’ordinador en general. Gràcies a tal mecanisme, podem resoldre un seguit de trencaclosques que planteja el joc els quals requereixen primerament una comprensió de l’escenari en què ens trobem. L’objectiu del joc serà, per tant, anar superant aquests reptes de lògica fins arribar al final. La idea original dels portals ve del joc Narbacular Drop, els creadors del qual posteriorment van passar a formar part de VALVe i van refinar la idea fins a enllestir Portal.
Per altra banda, cal destacar la història. Això resulta difícil de fer sense desvetllar els seus secrets. Només diré que és sorprenent la simplicitat amb la que creen una personalitat complexa i misteriosa al temps que introdueixen de manera subliminar la història en el context del Half-Life 2 (tot i que és perfectament comprensible si tal joc no s’ha jugat). Això no ho comprendreu si no heu arribat ben bé al final, però una cosa us puc dir: El joc ha fet famosa la cita que dona títol a aquest article, una cita que, ben mirada, duu molta filosofia darrere.
