Per celebrar que pràcticament ja estic de vacances, aquí va una de les meves divagacions filosòfiques.
Algú va dir que el passat ja ha passat, el futur encara ha de venir, i per tant de l’únic que ens hem de preocupar és del present. Jo no hi estic d’acord. Si ens basem en el que diu la física, podem concloure que el temps és més una consequència de l’espai i la propagació dels efectes per ell amb una velocitat, que no pas una dimensió més. Des del punt de vista referencial, això és, fixant-nos només en un punt de referència concret, allò que existeix només és el passat. Ni present, ni futur. En aquell punt arriben les ones, les partícules, i les consequències de tot el que ha passat a l’univers: com més distància, més temps enrere (Si mirem una estrella a mil anys llum de la Terra, estem veient com era fa mil anys).
De manera que es podría dir que el present no és més que el límit (matemàticament parlant) de tot allò que ha succeït. El punt a què tendeixen les consequències unides de tot el sistema. Però aquesta idea no té rigor científic.
Si voleu rigor científic, esmentaré el a-punt-de-finalitzar muntatge de l’accelerador de partícules LHC (Large Hadron Collider), que es troba a la frontera entre França i Suïssa, i que està previst posar en funcionament el novembre d’aquest any. Serà l’aparell d’aquest tipus més potent construït mai, i servirà per posar a prova el Model estàndard de la física quàntica. Això es farà descobrint si existeix el bosó de Higgs, que és una partícula de gran massa que fa quadrar la resta de la teoria. Aquesta partícula explicaria perquè les partícules tenen massa (i què és la massa), i moltes altres coses com ara el perquè de la matèria obscura a l’univers.
Tot i així, hi ha dos científics que han denunciat que el LHC, funcionant a màxima potència (cosa que no farà fins al cap d’un any de funcionar), podría provocar micro forats negres estables que engolirien la Terra, o bé crear fragments de matèria exòtica, que transformarien a la Terra en més matèria exòtica i, de cara als humans, la cosa acabaria igual de malament. Per dir això, presuposen que la matèria exòtica existeix, i que la teoría de la radiació de Hawking és errònia. La resta de científics pensen el contrari. Jo, l’únic que faré al respecte, serà intentar comprar-me l’ordinador nou abans que s’acabi el món.
