Darrerament estic jugant a un joc que considero molt bo: Bioshock. Si sou una mica aficionats al món dels videojocs, segur que n’heu sentit a parlar. Tracta de l’aventura d’un naufrag en una desconeguda ciutat submarina, Rapture, fundada l’any 1946 per un tal Andrew Ryan amb un punt de vista polític hiper-capitalista, on ha passat una sèrie de fets que han acabat amb la ciutat. Ara tot el que en queda són cadàvers, mutants enfadats, i aquests duets bussejador-nena demoníaca que tan famós han fet el joc. Tot això ve d’un argument ben trobat que penso deixar que descobriu per vosaltres mateixos.
L’argument, com deia, és una bona idea, així com l’ambientació. De fet el joc està ple de bones idees. A banda de tenir uns gràfics collonuts, amb ènfasi en el tractament realístic de fluids (lligat a la idea de la ciutat submarina), cal destacar una jugabilitat molt important. No hi ha massa varietat d’enemics, i els conceptes són els típics d’un FPS. Però a això li hem d’afegir que pots acabar amb els enemics de mil maneres diferents: Cremant-los, congelant-los i trencant-los, també els pots atordir amb electricitat i 
aprofitar quan estan en regions inundades per electrocutar-los a tots, i fins i tot pots deixar que el sistema de seguretat de Rapture, prèviament piratejat per tu mateix, els cusi a trets.
Tot això, combinat amb el minijoc de piratejar artefactes, el qual és una versió del ben conegut Pipes (o canonades), els detalls de poder millorar les teves armes o de fabricar diferents tipus de municions per a cadascuna amb ingredients que vas trobant arreu, i la gestió dels poders del teu personatge (actius, a mode de màgies, anomenats plàsmids, i passius, anomenats tònics) fan del joc, en conjunt, un cúmul de diversió.
Recomanat provar-lo. Advertència: Té uns requisits mínims força alts.
