L’adveniment de la foscor
22 juliol, 2009Aquesta entrada és per parlar d’un dels meus llibres favorits dins la saga de Harry Potter i de com David Yates (director de Harry Potter and the Half-Blood Prince) no ha sabut portar-la a la gran pantalla en l’adaptació que es va estrenar fa uns dies, la que fa 6 de la saga.
És un dels meus llibres preferits de la saga perquè guarda molts misteris, mantenint suspens durant tota la novel·la, i prepara la saga per al seu clímax final, tot mostrant com la foscor s’apodera del món mica en mica i la missió dels protagonistes esdevé cada cop més difícil. Explica l’esclat d’una guerra i molts altres motius pels quals la saga adquireix un to força més adult.
Per altra banda, la pel·lícula té molt bons moments. M’encanta que hagin inclòs l’atac al món muggle del principi, que al llibre només s’esmentava, i moltes altres escenes que m’han agradat. El treball dels actors es veu superat una vegada més, i es nota que s’han fet grans amb aquests personatges. En moltes coses, la pel·lícula guarda gran fidelitat al llibre. Però en altres coses, la pel·lícula perd tots els punts que pogués haver guanyat.
A tall d’exemple per ser el cas més evident i exagerat, citaré la escena de la destrucció del Cau, ca els Weasley. Això no és un spoiler perquè tal cosa no ha succeït mai ni succeirà, i els propis guionistes semblen estar d’acord amb mi. Res d’aquesta escena ocorre en el llibre, s’ho han tret de la màniga, substituint una altra escena que personalment he trobat a faltar que guarda relació amb la Conselleria d’Afers Màgics. No només això, sinó que el fet de la seva destrucció és plenament incompatible amb certs successos del setè llibre. I dic que els guionistes 
semblen estar d’acord amb mi perquè després d’haver perdut casa seva, a la següent escena sembla que no hagi passat res, tots estan més feliços que un gínjol i mai s’en torna a dir res. Sembla que l’escena estigui ficada allà enmig a la força sense solta ni volta.
I això és un dels grans peròs del film. La fluïdesa de la història és molt baixa, en certs moments tens la sensació d’estar veient un recull d’escenes independents entre sí muntades en ordre arbitrari, i es fa molt difícil discernir, si no coneixes la història per endavant, quan s’acosta aquesta al final. El final és un altre dels punts dèbils de la adaptació. Es troba a faltar una escena molt important d’alta càrrega dramàtica i es troba a faltar molta acció (S’ha obviat cert combat en cert lloc per “similitud amb batalles en les pel·lícules posteriors”… Tan dolents són fent escenes d’acció que no en poden fer dues al mateix lloc i donar-los tocs especials i fer-les clarament diferents? Val a dir que ambdues no s’assemblaven ni per casualitat en la meva imaginació quan vaig llegir els llibres).
Hi ha una cosa que no entenc, però. El director és el mateix que en la anterior pel·lícula, i he de dir que aquesta em va semblar la millor de totes respecte al llibre, la més fidel i la més emocionant a la vegada. En aquella van saber donar-li un toc molt personal que la diferenciava de les altres. Què ha passat en aquesta?
Només em queda dir que David Yates també dirigirà Harry Potter and the Deathly Hallows I i II (la divisió de les quals segueixo sense entendre ni aprovar), i que si els fa els mateixos estralls que ha sofert aquesta, podem dir que estem realment davant l’adveniment de la foscor de la saga cinematogràfica de Harry Potter.
No estic d’acord amb tu… poca fluïdesa? Serà per a tu, com a molta altra gent, que si has llegit el llibre et passes la pel·lícula intentant seguir la trama del llibre i, com que pel que sembla el film és tan poc fidel, doncs et perdies pel camí al no trobar certs punts de l’argument. Després de llegir l’article, veig clar que tanta crítica a la pel·lícula per part teva no és per res més sinó pel fet que esperaves una cosa molt diferent. Tal com no paro de dir, si mires les pel·lícules com el que són, pel·lícules, van enllaçant prou be. El problema és quan es voldria que el llibre estigués intacte… no estic d’acord, com tu, amb que s’inventin coses, però considero que com a pel·lícula no es tan dolenta ni molt menys. Crrec que hauries d’evitar centrar-te tan amb el llibre i mirar-la com el que és, ja que jo no sabia res de la trama d’aquesta i no em va passar el que tu dius, en cap moment em va semblar un recull d’escenes col·locades entre elles. Del 7è llibre només dic: encara sort que la fan amb 2 pel·lícules, perquè si el 6è any ja t’ha semblat prou penós, si el 7è el fan amb 1 cinta… millor que no vagis al cine. Sincerament, mentre no l’estrenin, pensa si et val la pena anar a veure el desenllaç, ja que crec que la decepció serà major que en la 6a després de veure això. És només un consell.
T’equivoques. Quan vaig a veure una pel·lícula de Harry Potter ja sé què m’espera, doncs ja n’he vist moltes altres abans, i mai he estat dels que més es queixen pels retalls respecte al llibre, simplement trobo a faltar certes coses. En aquesta, però, ha estat diferent. Guarden molta fidelitat en tot el que surt de la història, així que la teva teoria de perquè no m’ha agradat no resulta vàlida. Però per altra banda modifiquen la pròpia història, i ho acceptaria si fos per algun motiu justificat, però no n’hi ha cap. No és per conveniència que ho fan, doncs es posen les coses més difícils per a la setena pel·lícula. I tampoc estic d’acord en què com a pel·lícula no sigui tan dolenta, conec altra gent que no ha tocat mai un sol llibre de Harry Potter i seguien la saga i aquesta pel·lícula els ha decebut.
Per últim, dir-te que centro l’anàlisi de la pel·lícula en la relació que guarda amb el llibre perquè he llegit el llibre i és el meu punt de vista. Si t’ha agradat la pel·lícula, perfecte. A mi hi ha coses que m’han encantat i coses que m’han repugnat, i només és això, un punt de vista. I sí, aniré a veure les altres dues pel·lícules, perquè sé que ho saben fer millor que el que he vist en aquesta entrega, i si tot i així em tornen a decepcionar, doncs faré un altre article al blog explicant què en penso.