Recordant les vacances

Un article que vaig prometre a un amic i una actualització que ja trigava (vegeu nova adreça a Enllaços d’interès!). Això és un recull d’unes poques fotografíes de la meva estada a Aínsa i encontorns (Pirineu Aragonès), més que res paisatges macos:

La primera és una vista excel·lent del riu Cinca des de la finestra de la casa rural que vam llogar a Aínsa. A continuació tenim un paisatge preciós de formacions nuvuloses des de la muralla del castell del poble, i la tercera mostra la riquesa i exhuberància de l’interior del canó d’Añisclo, molt salvatge i escarpat.

Això que sembla un cràter espectacular és el mateix canó d’Añisclo, ara des de fora, de tornada. A la segona podem apreciar la ermita de la Virgen de la Peña, a Tella. I també podem veure un trosset del poble de Escuaín… o el que queda d’ell.

Totes aquestes són de la vall de Pineta, respectivament: La serra al sud de la carretera, d’anada, i una vegada a dalt podem veure una vista espectacular de la vall quasi sencera, i les cascades del naixement del Cinca. I a continuació, una petita mostra de la fauna i ex-flora de l’indret:

Primer de tot tenim un exemplar molt maco de trencalòs, que vam veure de pura casualitat mentre anàvem en cotxe. Per sort hi havia aprop un lloc per aturar-se i poder capturar l’instantània. També tenim un arbre mort molt maco, que hi ha al refugi de Pineta, i, per acabar, una fotografía en primer pla d’un insecte maco i força gros que ens vam trobar. Si algú sap de quina espècie es tracta, que comenti, que tinc curiositat.

Això és tot. Tinc moltíssimes fotografíes més, però no les puc posar pas totes ni molt menys. A banda que n’he de disminuir la qualitat, perquè a 7Mpx xuclen espai del blog que no vegis, i he de fer durar els 3GB que em dona wordpress. En fi… a les pròximes vacances, potser més!

Agraïments al fotògraf, MadCesc.

PC nou!

Efectivament, ja tinc ordinador nou. I quin ordinador! Just a dalt podeu veure algunes fotos, les que millor em van quedar (podeu imaginar com de mogudes estaven les altres). Eus aquí els components:

Processador: AMD Phenom 9600 4 nuclis a 2.3GHz
Placa mare: Asus M3A
Tarja gràfica: XFX Geforce 9800GTX 512MB
Memòria RAM: 3 DIMMs Kingston HyperX 1GB 800MHz
Disc dur: Maxtor 500GB SATA2 buffer de 32MB
Font d’alimentacio: Epsilon 80PLUS 700 Watts
Xassis: Recom PowerStation

Afegiu-hi un teclat, un monitor de 20 polzades, i un lector dvd, i ens queda un ordinador collonut muntat de zero pel mòdic preu de 930€. Ah, i sense haver de pagar pel fastigós Windows Vista que s’inclou a qualsevol ordinador pre-muntat de venta avui dia.

I aquest ha estat el resultat final (puc dir que és completament funcional, i que espero que duri força temps):

Bàsic?

Agafa el martell així, i el clau així. Ara pica. Molt bé, així es clava un clau. Aquí tens el pot, perquè puguis fer-ho repetides vegades fins que s’acabin, sense haver de saber quin ve després. Això d’aquí son fustes, això ciment, això maons. Ara estudiarem el model en tres capes: El terra va a baix, les parets al costat i el sostre a dalt. Ara fes-me una casa, i rapidet, que no anem bé de temps. Ai per cert, també necessites bigues… Bé, mira com estan posades a altres cases.

Així és el curset de PHP Bàsic de JEDI. (Prerequisits: PHP, HTML, Bases de Dades, Enginyeria del Software 1, Pràctiques de Programació…)

Però què faig queixant-me? Vaig a picar tecles, o no hi haurà collons de treure la pràctica del curset!

Un parell d’enllaços

Els membres de la Junta Administrativa del blog, que som tres, ego, me, i jo, ens hem reunit i hem decidit publicar un parell d’enllaços interessants:

El primer d’ells, Javierdebe, és un blog d’humor ple d’ironia i que personalment em fa riure molt. Us recomano que en llegiu un trosset per jutjar per vosaltres mateixos, però compte: A mi em va enganxar.

El segon és d’un altre blog, en aquest cas de la associació Proyecto Líquido, que es dedica als relats de ciència ficció, dels quals parla de vegades en el seu blog, però sovint parlen també de ciència sense ficció. En qualsevol cas, em sembla interessant, i si us avorriu, us recomano l’article La Singularidad Tecnológica.

Bona nit!

Actualitza ja!

…Digué la veu del poble. I Rohan respondrà.

Després de prop de dos mesos sense tocar el blog -de tant en tant mirant les visites i els comentaris, els quals agraeixo- m’he decidit a postejar i explicar una mica que és de la meva vida, tot i que per condicions que explicaré, l’avanç en l’escriptura de relats s’ha vist paralitzada del tot.

Fa dues setmanes vaig començar a treballar, per primera vegada en ma vida, donant cursets d’informàtica (internet i photoshop) a un casal d’avis. Curiosa feina per començar. Contracte de 44h en total, ben remunerat, dues hores cada tarda excepte divendres. Des de fora, es una feina perfecta per estalviar uns calerons per un PC nou. Des de dins… veus que no només son 44 hores, has de sumar la preparació de les classes, la gestió d’assistència i matèria tractada (online) i el fet que ja n’estic fins la punta… del nas.

Com a conseqüència, ara aprecio molt més les tardes lliures, la gent que t’entén quan dius “obre l’arxiu”, i fins i tot les classes de matemàtiques discretes (dos més dos? -shhht, quatre, però no li diguis a ningú!) em semblen ara més entretingudes. Ho sé, he descobert la sopa d’all, les coses s’aprecien més quan ja no les tens. Per tant, jo crec que es podria demostrar que la felicitat no existeix, que la magnitud en sí és “falta de felicitat”, la qual es pot contrastar amb el passat segons com trobis a faltar certa època, però això no són més que divagacions pseudofilosofoides pessimistes.

Degut a aquesta falta de temps, i que el poc temps que tinc l’utilitzo per fer pràctiques d’estructura de computadors, estudiar per exàmens o programar per programació i estructures de dades (o viciar-me), l’avanç en el guió que prometí antany (per a qui tingui dubtes, aquesta frase és correcta en català) s’ha vist minvat bruscament, a l’espera de prosseguir tan bon punt hi hagi temps i ganes. Concretament, la recta final de la història està resultant lenta d’escriure, tot i estar tota la història lligada en el meu cap. Tan és així que maleiria mil vegades perdre la memòria ara, ja que, a banda dels problemes amb les contrasenyes de les pàgines i de la meva debian, no tenir cap mena de registre escrit de com segueix la història la duria a la seva fi prematura.

I acabo aquest article dient que desconec quan tornaré a actualitzar, que aquest temps serà inversament proporcional al nombre de comentaris que deixeu multiplicat per el coeficient de presses que els que em coneguin em donin, i que fa calor. A reveure!

El Despertar

Finalment, aquest blog veurà la llum. Tot i que ha romàs accessible al public des que el vaig crear, i ha estat vist per unes poques inesperades visites (entre elles algú que va cercar “ntldr” al google… Mai hauria esperat que un error de windows em proporcionés visites), a partir d’ara en començare a difondre l’existència i a donar-lo per publicat. Podreu comprovar que les seccions de vídeos i de relats estan força completes: Ja que són els pilars centrals d’aquest blog, doncs l’objectiu d’aquest és servir de magatzem de les meves creacions, ja és hora de fer-lo public.

En els dies que s’acosten em veig obligat a deixar de banda tot això, ja que s’acosten parcials, i no duc el temari massa bé… Però no falta massa perquè el que considero la gran novetat del blog arribi: La història que prometo al final de la secció Relats. De moment avançaré, pels qui no ho sàpiguen, que és un guio per un joc (suposadament RPG) escrit en castellà degut a que va néixer amb l’intenció de participar en un concurs de guions en aquest idioma, i traduïr més de vuitanta pàgines no resulta trivial. La història es titula “Proyecto YG”, títol que va néixer com a nom en clau i ha esdevingut la millor opció, i és de gènere d’aventura-fantasia-ciència ficció. Els meus tres gèneres preferits en un.

Nota personal: El pròxim pas en el blog és incloure una pàgina amb el meu perfil. (És personal, però també interessa als potencials lectors d’això, que no sé si arribaran a ser gaires.) Dit això, m’acomiado per avui. Demà començaré a incordiar a aquells qui vegi connectats per dir-los l’adreça. Si sou algú d’aquests, gràcies per llegir això i comenteu i mireu-vos les altres seccions.

PD: Vull donar gràcies a Rore per l’script pel GIMP (i pel tutorial que l’acompanyava) per haver-me permès fer tan bonica capçalera del blog. Molt bon script!

PPD: Respecte a l’anterior entrada, no vaig poder rescatar la informació… Però el disc sembla en bon estat, després d’un formateig lent.

NTLDR is missing

Benvinguts al meu nou bloc. En un sistema perfectament equilibrat, la mort d’un individu causaria automàticament el naixement d’un altre. En el món real, no és el cas, però el que m’està passant mentre escric aquestes línies si que es regeix per aquest patró. Un bon amic m’abandona i neix el que espero també esdevingui un aliat útil: aquest blog. A canvi, temo estar perdent el meu disc dur.

Tot va començar ahir al matí, quan vaig voler encendre el meu portàtil (que pels qui no em coneixen explicaré que el faig servir com a pc de sobretaula) i en el silenci sepulcral del fons negre, un estrident i fatídic missatge en blanc anunciava la mala nova: NTLDR is missing. El preu per tenir un pseudo-sistema operatiu com Windows? Potser. En qualsevol altre paradigma de funcionament, això voldria dir que falta l’arxiu ntldr, com a molta gent li passa en determinat moment de la seva vida amb windows. En aquest cas, però, no és així. Restaurar l’arxiu amb la consola de recuperació del disc d’instalació del XP no va funcionar.

I si no funciona windows, què podem fer? És obvi, hem d’anar corrent amb la cua entre les cames al papa Linux. Després de proves amb diversos live-cd’s, vaig aconseguir reparar el grub amb un knoppix. Fet això, he pogut accedir a la meva preuada debian, i comprovar amb sorpresa que la partició de windows està feta caldo. Només en reconeix un seguit d’arxius i carpetes incorrectes de noms extra-alfabètics (caràcters ascii inintel·ligibles). Sense cap tipus d’esperança, estic reparant el sector d’arrancada de la partició amb un programet per terminal que he trobat.

Després d’això, pugui o no salvar les dades, la partició, i la dignitat, tornaré a instal·lar windows. La raó: el necessito per alguna cosa en concret. No hi puc fer massa, en tant que al programari lliure encara li falta per igualar en varietat d’oferta i qualitat al privat. El capitalisme és així. Però deixeu-me dir un consell abans de tancar el post: Si podeu evitar dependre de windows, eviteu-lo.