Relats
Heus aquí una altra secció clau de la pàgina: El recull de relats escrits per mi. Totes les obres que penjo aquí estan, com podeu veure al capdavall de la pàgina, sota llicència Creative Commons reconèixer-compartir sota mateixa llicència-no comercialitzar. Això vol dir que podeu fer amb les obres el que bonament us plagui, compartir-les, modificar-les, sempre i quan esmenteu la meva autoría, compartiu les obres derivades sota la mateixa llicència, i no utilitzeu amb ànim de lucre, és a dir, comercialment. Més informació a creativecommons.org, o pitjant sobre la icona del final de la pàgina.
Per començar, us penjo alguns contes curts. Quan dic curts vol dir curts, no passen de les tres pàgines, doncs eren ideats per presentar als jocs florals del meu institut. Opino que una norma no escrita de la literatura podria ser “Un relat de tres pàgines no és relat ni és res”. Tres pàgines són insuficients. Tot i així, n’estic orgullós. El primer d’ells crec que va ser guanyador d’un premi. Cronològicament, és el primer del que tinc memòria i/o tinc en el disc.
El segon és un xic més recent, i va seguir la meva tradició de crear un nou món per cada relat nou, per curt que hagi de ser aquest. Ambientats en el món real? No, gràcies. Si un conte és de ficció, quina necessitat hi ha d’enclaustrar-lo en les restriccions físiques d’aquesta existència tan mundana? Però, al cap i a la fi, sempre seran reflexes d’aquest món nostre, doncs és l’únic en que ens podem basar per explicar una història.
I aquí està l’excepció a tot plegat: Aquest relat desmenteix el que he dit que tres pàgines no són suficients, i trenca la norma de no ambientar-los en el món real. Tot i així, resulta ser el millor relat curt que he escrit mai. Va ser guanyador del primer premi a segon de batxillerat, un digne comiat als concursos de relats.
A la vegada, vaig decidir acompanyar-lo de dos relats curts més que conformessin, junt amb ell, un registre fidel d’una etapa important de la meva vida. Com a trilogía ben calculada, i en tribut a la música, que és un art incomprensiblement fantàstic que millora amb el pas de les èpoques, per contra del que pugui semblar, aquesta trinitat de relats va rebre el nom de Vals.
Fins aquí els relats curts. Pròximament penjaré, quan estigui finalitzada, una història ben llarga i emocionant que va ser pensada per participar en un concurs de guions de jocs, i que està anant força més lluny. Des del meu punt de vista, el millor que ha sortit dels meus dits.
Aquestes obres estan subjectes a una Llicència de Creative Commons.
